Senyores diputades, senyors diputats, senyora secretària per a la Unió Europea del Govern de Catalunya, senyor president del Consell Català del Moviment Europeu, representant de la Diputació de Barcelona, senyores i senyors, com a president del Parlament i membre de la CALRE participo sovint en conferències i en trobades internacionals amb altres presidents de parlaments subestatals, amb representants de parlaments estatals, amb representants dels executius diversos i també amb dirigents de la Unió Europea, dels diversos organismes que hi ha a la Unió Europea. En un d'aquests actes, fa dos mesos, vaig advertir que els reptes globals, com la crisi econòmica, la protecció del medi ambient o el mateix procés de desenvolupament de la Unió Europea, exigeixen una perspectiva supranacional, una perspectiva europea a l'hora de prendre mesures, però que necessàriament aquesta perspectiva europea, aquestes mesures, han de tenir en compte, respectar i integrar les múltiples perspectives locals, regionals i nacionals que conformen Europa. Vaig advertir que en cas contrari qualsevol intent d'adoptar mesures a escala europea genera conflictes i desajustos i en redueix l'eficàcia en el moment d'implementar-les. Fins i tot, pot anar en contra del mateix projecte europeu. Pot fer perdre suport social. Vaig advertir que el que globalment pot ser un detall menor, localment o regionalment pot ser urgent o pot ser d'una gran importància. He volgut iniciar la meva intervenció fent esment d'aquest fet perquè aquests dies en tenim un exemple d'actualitat. Sense entrar en el fons, com a exemple del que significa penso que és claríssim. Em refereixo a la directiva europea 2 d'articles pirotècnics, que ha generat un temor social a Catalunya pels efectes restrictius que pot comportar per a moltes de les nostres festes tradicionals. La implicació de Catalunya en el projecte europeu és indubtable. Hem assumit que la Unió Europea és el nostre espai polític i geogràfic de referència, i, com diu l'article 3.2 de l'Estatut, incorporem els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part. Abans hi feia referència la senyora Terrón. Encara més: en el mateix Estatut, el nostre marc d'autogovern, la Unió Europea hi té una presència constant com a realitat política i administrativa. Hi són nombroses les referències competencials no solament amb relació a l'Estat de què formem part, sinó també a la Unió Europea. I hi tenim mencions específiques, com l'exemple de l'article 6.3, que fa referència expressa a emprendre accions per al reconeixement de l'oficialitat de la nostra llengua a la Unió Europea, que no és l'únic que ens preocupa, com han apuntat algunes veus, però ens preocupa, i a més centra un article de l'Estatut. A més, les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea no ocupen un article, sinó un capítol sencer, de l'Estatut, amb nou articles, a part de totes les referències presentes arreu del text estatutari. Amb això vinc a dir que el marc d'autogovern català ha de tenir present que el terreny de joc social, econòmic i polític és cada cop més Europa, que Europa és el nostre espai natural del segle XXI i que Catalunya intenta participar, intenta contribuir, amb veu pròpia al projecte de la Unió Europea, que és un projecte en constant construcció i desenvolupament. Volem Europa, però no qualsevol Europa. Perquè Europa no pot tirar endavant amb una gran part de la ciutadania allunyada del projecte europeu. I d'aquest distanciament en són prova els resultats dels referèndums de França, Holanda i Irlanda, que rebutgen l'anomenada "constitució europea", o l'elevada abstenció registrada en diferents consultes populars o en les mateixes eleccions al Parlament Europeu, cosa que ara ens amoïna, i de valent. La ciutadania no visualitza la Unió Europea com a útil. La percep llunyana, distant de la realitat propera. I, en conseqüència, no hi ha ni implicació ni suport de la ciutadania, malgrat el que la Unió Europea aporta a les seves vides. 3 La visió global d'Europa necessita estar connectada al detall de les diferents realitats de cada punt del seu territori. En cas contrari no trobarà eficàcia en les seves decisions, no connectarà amb aquesta societat europea. Europa té reptes comuns, reptes globals molt importants. Però, paradoxalment, no podrà encararlos amb la força necessària si s'oblida que és un projecte plural, que conté diferents identitats i realitats que no sempre es corresponen amb els límits dels estats membres. Tenim prou experiència per saber que les decisions polítiques no es poden reduir només a l'interès global quan aquest va en contra d'interessos vitals de les seves parts. Catalunya, institucionalment, socialment, vol contribuir al projecte europeu. Les activitats del Consell Català del Moviment Europeu, com aquestes jornades, i les d'altres entitats de la societat civil catalana en són una bona prova. L'acció de govern i l'acció d'aquest Parlament, sincerament, penso que també. Volem més Europa, i volem que tingui en compte les nostres realitats, que sigui més propera. I aquesta voluntat la ciutadania té l'oportunitat d'expressar-la participant, anant a votar a les pròximes eleccions al Parlament Europeu. En aquest sentit, tots els parlaments que formem part de la CALRE, la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals Europees, hem fet un compromís explícit, de tots plegats, d'intentar encomanar al màxim la necessitat d'anar a votar en aquestes properes eleccions. Justament, que ho diguem nosaltres, els parlaments que en teoria som més a prop del ciutadà, penso que té un valor especial. I si ho fem a tot Europa crec que aquest valor encara es multiplica. L'energia de la democràcia és la participació, i aprofito, doncs, aquest context preelectoral europeu per demanar energia per a Europa, animo a esperonar la participació ciutadana en aquestes properes eleccions al Parlament Europeu. Per acabar, permetin-me agrair de nou al Consell Català del Moviment Europeu la seva contribució a l'hora de generar debat, a l'hora de generar reflexió davant aquests reptes comuns que ens planteja Europa. I a tots vostès, la seva assistència i participació. Moltes gràcies.